Perquè la seva veu em fascina, i les seves lletres em posen els pèls de punta.
És única.
Res, tu. Que m'he enxampat a mi mateixa taralejant aquella canço de: Salta aunque nadie te comprenda, por encima de cabezas huecas.... I he pensat: va, dona, anima't i actualitza el blog! I mentre s'engegava l'ordindor (que li costa eternitats xD) he buscat el CD d'Amaral - Pájaros en la cabeza, que és el primer que vam tenir a casa d'ella (i l'únic a part de l'últim que ha tret: La barrera del sonido (que és la gravació d'un concert en directe a Madrid)) i amb el que la vaig conèixer. I m'he posat a escoltar-lo; no sé què té que aconsegueix que m'animi, alhora que em posa nostàlgica. Sóc ben complicada!
Així que, com que no tinc res interessant per escriure, la meva entrada d'avui la dedico a ella i a les seves lletres que m'han quedat gravades al fons del cap. Per sempre.
Perquè són genials. I m'encanten.
Perquè són genials. I m'encanten.