+ Saps què penso els dies grisos? Que darrere els núvols foscos hi ha el cel blau d'un dia clar d'estiu.

diumenge, 30 de desembre del 2012

A vegades, desapareixo

Desconnecto, em perdo. Em desentenc del món. A vegades, són unes hores, o uns dies. A vegades, són setmanes. I de tant en tant, arriben a ser mesos.

Però sempre toca tornar. Que la vida no és tan fàcil com per deixar desemparat el meu futur jo, que hi ha masses cançons que no puc passar per alt i mil pensaments que no volen desaparèixer tan fàcilment.

Benvinguts de nou!

diumenge, 8 d’abril del 2012

Cartes al meu futur jo I

Estimada Júlia,

et preguntaràs què és això de les cartes al futur... doncs resulta que em preocupo per tu. Com que ens conec a totes dues sé que no hauràs après a tenir cura de tu mateixa (encara que hagin passat els anys, estic segura que seguiràs necessitant qui t'esbronqui de tant en tant per obrir-te els ulls) i segur que aniràs mig perduda, com sempre.

Així que he decidit donar-te un cop de mà i recordar-te de tant en tant un parell de cosetes que he fet malament, perquè no segueixis el meu exemple. Que tots ja sabem el famós truc de: "no ho tornaré a fer", i als dos dies tornar a cagar-la.

Com que no em corre pressa dir-t'ho tot alhora (total, ho llegiràs quan et dongui la gana i jo no hi podré fer res) no esperis que hi hagi gaire ordre o lògica. Bah, m'hi jugo el que vulguis que segueixes essent tan desordenada com sempre. Has arribar mai a endreçar de veritat l'armari de les difresses?

Avui només volia donar-te un parell de consells...

No facis plans.

No preparis les coses. Oblida't dels esquemes. No vulguis tenir-ho sempre tot previst, perquè et trobaràs que allò que esperes, sigui bo o dolent, no passarà mai i allò que no t'havies ni plantejat se't tirarà a sobre quan menys ho esperis. Res de voler-ho controlar tot. I sobretot, no intentis controlar-te a tu mateixa.

Que saps tan bé com jo que el més imprevisible de tot plegat ets tu mateixa, que som un parell de bipolars amb les idees menys clares que un bassal de fang sota la pluja. Així que, fés-me cas, no intentis evitar els dies gossos ni fer durar eternament els dies bons. Aprèn a acceptar els moments de mal humor i a aprofitar els d'alegria. I no t'enfadis massa si et trobes que de cop ja no ets qui et pensaves que eres i que tot el que senties s'ha capgirat. Aquestes coses passen, i et dic per experiència que no te'n podràs escapar.

Cuida els amics.

No és un consell, és una ordre. Perquè com se t'acudeixi perdre els que jo he guanyat juro que t'ho faré pagar (el com és un tema que estudiaré només si es dóna el cas de necessitar-ho). D'ells ja te'n parlaré un altre dia, que dónen per molt, i jo tinc son.

Ah, sí... dorm. Dorm molt.

Descansa i no juguis amb les hores de son. Encara que hi hagi nits que creguis que podries aguantar desperta i et sàpiga greu anar a dormir, fés-ho. Que cada hora perduda no la recuperem, senyoreta! Veuràs que si dorms, la vida et va millor.

... I perdona'm si encara carregues les ulleres sota els ulls per culpa de la meva estupidesa. Ja saps, sóc jove i encara no n'he après. El que hauria donat jo perquè el meu jo del passat hagués tingut cura de mi!

Au, et deixo que segueixis amb la nostra vida. Cuida't i no facis (masses) bogeries.


PD: Només per curiositat... encara puges descalsa les escales del bloc, a l'estiu?

dissabte, 28 de gener del 2012

L'illa del nord

 Des que vaig fer-ne un treball a 3r d'ESO que n'estic enamorada.


Però és que, més enllà dels seus magnífics paisatges, més enllà de les aurores boreals que decoren el seu cel, més enllà dels fenòmens naturals dels que és testimoni aquesta illa del nord de l'Atlàntic... Islàndia em fascina per la seva gent. Per la seva cultura, per la seva civilització, i sobretot, després de veure com han superat la crisi posant per davant el poble abans que els bancs, per la seva fermesa com a país.



Si quan la vaig descobrir vaig decidir que estava prohibit morir sense anar-hi una vegada, ara crec que amb una no en tindré prou. Necessito viure a Islàndia. Encara que sigui un parell de mesos. Empapar-me de l'esperit de l'illa, conèixer la seva gent, veure amb els meus propis ulls allò que somio.


I em preguntareu si m'he tornat boja. I us preguntareu com pot ser que jo, la que no sap viure sense sol, la que odia els dies foscos, la que està enamorada del Mediterrani, està parlant de viure a un país on durant mig any és negra nit les vint-i-quatre hores del dia. Què voleu que us respongui... ni jo sé com és possible.



Deixem-ho en que és un amor irracional, una passió incontrolada. Per mi, Islàndia és com un petit paraís en aquest planeta, un lloc on les coses passen a un altre ritme, on la naturalesa no està perduda, i l'home encara té seny i enteresa.



Senyores i senyors, estic enamorada d'Islàndia.