+ Saps què penso els dies grisos? Que darrere els núvols foscos hi ha el cel blau d'un dia clar d'estiu.

dimecres, 16 de febrer del 2011

Correu, bústies, records i clubs televisius

Avui, al tornar de l'institut, he agafat el correu de la bústia de fora, per repartir-lo entre les bústies dels veïns. Hi havia un grapat de cartes del Club Super 3 per als meus veïns més jovenets, doncs sembla que és temporada de que els Súpers rebin notícies. I no he pogut evitar sentir una punxadeta al cor al recordar que jo vaig també vaig ser Súper, que també rebia cartes de tant en tant, que també em felicitaven pel meu aniversari, que també tenia un carnet. 

Amb una mica de pena, he pensat que és el que toca quan et fas gran, deixar les coses de nens per ells. Però es clar... de vegades, la nostalgia et torna una mica egoísta, i penses que tu també vols una carta acolorida amb el teu nom al destinatari, que no importa l'edat que tinguis, i que només et quedin dos anys per ser major d'edat. Tu vols tornar a cridar que ets Súper, a mirar la tele totes les tardes i sentir que tu ets part d'allò, a comprar els CDs i cantar-ne les cançons, a esperar amb emoció la Festa dels Súpers, a participar al Superquè. Perquè ja se sap: quan ets Súper, ho ets per sempre.

D'altra banda, ara he buscat al Google a veure què sortia, i m'ha entristit una mica veure que amb prous feines hi surten coses relacionades amb l'antic Club Super 3. Sí, sí, el d'en Tomàtic, en Petrix i la Ruinosa, i tota la resta. El que tenia encant de veritat, i que per molt que ho intentin, mai podran superar. 

Potser, els que hagin crescut amb el nou Club Super 3, d'aquí uns anys, quan tot hagi tornat a canviar, pensaran el mateix del seu Club Super 3, que és el millor. I és que crec que, si ens agrada tant, no és perquè el programa fós bo o dolent, sino perquè és un record important de la nostra infància, d'uns temps que recordem que eren més feliços.
Prefereixo el logotip antic que no pas el nou, naturalment xP
Podria dir moltíssimes coses del Club Súper 3, començar a parlar de cada personatge, de les anècdotes que m'ha fet viure, dels records que en tinc. Però allargaria massa l'entrada (que últimament, sembla que no sàpiga escriure més que totxos), i, a part, hauria d'anar a estudiar piano, que aquesta tarda tinc classe.

Have a nice day!

diumenge, 6 de febrer del 2011

Bon viatge, nois.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Fitxa del personatge

1-Nom i cognoms
Marina Giné (però es fa anomenar pel nom del seu germà: Ton Giné)

2-Edat
17 anys

3-Lloc i data de naixement
3 de juliol del 1994 a St Feliu Sasserra (comarca del Bages)

4-Aspecte físic
Porta sempre un barret, en té de molts tipus, i els tria segons el seu estat d’ànim. Sense un barret al cap no se sent segura.
Vesteix sempre amb un jersei gros i vell. Té els braços i l’esquena cremats, així que sempre va amb màniga llarga i tapada.
Porta unes sabates de goma (tipu xinetes)
Porta els cabells recollits dins el barret, de manera que sembli que els té curts.

5-Caràcter
Es comporta com un nen de 10 anys.
Amable, li agrada portar-se bé amb tothom.
Té tendència a imitar l’actitud de les persones del seu voltant.
És inquieta, sempre està fent alguna manualitat.

6-Com parla
Parla de manera infantil. Acostuma a seguir força bé les converses, tot i que a vegades pot sortir amb preguntes o comentaris extranys o incoherents a l’entendre dels altres (però que per ella tenen molta lògica).

7-Llenguatge corporal
Li agrada seure al terra, i quan seu a una cadira ho fa amb posicions poc usuals.
És molt nerviosa, així que sempre mou les cames.
Sempre té alguna cosa a les mans.

8-Historial
Transtorn psicològic: està convençuda que ella és el seu germà bessó mort en un incendi, en Ton.

9-Motivacions
Va quedar orfe i va perdre el seu germà bessó en un incendi als 8 anys. En comptes d’anar a parar a un orfenat, va anar a viure a Manresa amb un vagabund també una mica trastocat, que la va cuidar i educar. Això va fer que ella creixés amb una moral i una manera de veure i entendre les coses diferent a la resta de persones.
No sap ben bé distingir entre els límits de les coses (tampoc està segura que hi hagi realment uns límits), no té consciència del rídicul o l’educació, i veu i entèn el món d’una manera que la resta no pot comprendre. Tot i això, és molt empàtica, i s’entera de les coses molt més del que la gent es pensa.
Viu al manicomi des dels 14 anys, i ha après a conviure amb la resta de boges i a evitar posar-se en problemes i passar desaparcebuda a l’equip de direcció. Sap que el que fa l’equip del centre no està bé, i que les boges no s’ho mereixen. Creu que no està boja, i que les altres tampoc. Està convençuda que algun dia la resta del món se n’adonarà i podran sortir d’allà.

++++

Bé, segueixo encara amb el tema de teatre, i de la boja dels barrets. Això d'aquí dalt és la fitxa del personatge, que l'Enric ens va encarregar que omplissim per anar-los definint. La veritat és que estic força entusiasmada amb ella, i tinc ganes de jugar amb el personatge. Encara estic dubtant si fer que realment estigui convençuda de ser el seu germà, o que en realitat sigui una mentida que ha utilitzat des de sempre per així evitar a enfrontar-se a la mort del seu germà i al dolor que això li comporta. Però bé, acabem de començar, encara tinc temps per pensar-hi i donar-hi voltes.

La veritat és que tot plegat em fa ilusió, feia molt que no tenia cap projecte definit entre mans. I, encara que això forma part d'un projecte encara més gros, tinc ganes de fer moltes coses. Ara m'ha agafat la tonteria de que vull dibuixar les boges... A veure quan em dura, i si ho aconsegueixo. Crec que seria divertit, i espero que a les meves companyes de teatre els agradi la idea de tenir els seus personatges en paper. De moment, em dedicaré a pensar com fer la Marina, que és la única que domino ara mateix.