+ Saps què penso els dies grisos? Que darrere els núvols foscos hi ha el cel blau d'un dia clar d'estiu.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Text sense raó nº1

Tanca els ulls i respira l’aire fresc del matí. S’aixeca lentament. Alça el cap i mira el sol. Llueix, poderós, indestructible, etern. Llueix sense fer cas de la por i la pena que hi ha sota seu. Llueix alleujant, inconscientment, les penes dels que són a terra, omplint-los d’esperança. Després de pensar això, es gira i es decideix a tornar al poble. No sap què l’espera, però no li importa. Sap que ella l’està esperant.

Aquest és un petit fragment d'un text que vaig fer ara ja fa temps sobre la protagonista d'una història meva. I encara avui, em segueix encantant aquest retall dels seus pensaments.

Sempre he trobat que les situacions quotidianes i inèdites, moments que són innecessaris per la història, són les que ens fan entendre i comprendre realment els personatges. Perquè ells també van al lavabo! xD

Per què ho poso?

Perquè em ve de gust.

No tinc forces suficients per posar-me a filosofar sobre la vida o semblant. Però necessito (aquella necessitat incoherent i extranya, que no saps a què c*ny ve) actualitzar el blog. Ara ja estic més tranquil·la...


PD: Mola el títol, eh? xDDD

PD2: La imatge l'he tret d'aquí, buscant pel Google. =P


dilluns, 2 de novembre del 2009

J'aime Paris!


Bé, crec que no puc passar per alt que vaig estar una setmana (del 19 al 24) d'intercanvi a París (bé, a Créteil, que està a 10km!). I que va ser genial! Ha estat el primer intercanvi al que he anat, i l'experiència ha estat tan bona... Que l'any que ve toca Polònia! =P Amb la Margaux, la meva correspondante (com deien ells xD) ens portavem de maravella, amb els companys de l'insti bé, la Torre Eiffel és... MASSA! ÚNICA! GENIAL! MERAVELLOSA! Es nota que m'encanta? xD
Uff... Hi ha tantes coses per explicar...!

El viatge va ser genial, crec que es mereix un reportatge guapo, d'aquests que et fan babejar. La veritat és que m'agradaria fer alguna cosa així... Qui sap! Potser algun dia m'animo a fotre'm en un merder d'aquesta mena... =P
És que com més hi penso més interessant em sembla la idea! xD

Sí, algun dia recolliré els records i els posaré allà on no es puguin esborrar.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
La imatge està treta d'aquí.

dissabte, 26 de setembre del 2009

L'estiu ja queda enrere




Ja no fa tan bon temps, ja no tinc hores lliures, ja no puc dormir fins tard.
Ha començat l'institut, tinc tot un curs per davant, moltes classes per aguantar... espero aconseguir-ho.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Buff, em pensava que seria més fàcil començar, que m'hi acostumaria de seguida. Però no. La setmana que ve començo les activitats extraescolars i només de pensar-hi m'agafa el cangueli. =S I ara és quan començo a pensar que podria fer això, que podria fer alló altre... I llavors penso: No, Júlia, no tens temps. I és que els caps de setmana són d'alló més curts! =O Que mal acostumada que he estat a l'estiu!

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

La foto és meva. =P La meva intenció és aconseguir tenir moltes fotos i imatges fetes per mi, i així no haver de agafar les dels altres. ^^ També l'he penjat al fotolog.

Petons!

Soy palabras

Bé, aquí teniu un... poema. Si se li pot dir així... És una mica extrany i complicat... Però és el que em va sortir.
Espero que us agradi!

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Soy recuerdos,
olvidados y presentes,
escondidos y descubiertos,
llenos de polvo y brillantes,
dulces recuerdos...
que se lleva mi voz
cuando sale de mi boca.

Soy colores,
oscuros y claros,
fríos y calientes,
vivos y apagados,
dulces imágenes...
que se lleva mi voz
cuando sale de mi boca.

Soy notas,
agudas y graves,
suaves y picadas,
lentas y rápidas,
dulce música...
que se lleva mi voz
cuando sale de mi boca.

Soy ideas,
realistas y imposibles,
fantásticas y senzillas,
geniales y patéticas,
dulces ideas...
que se lleva mi voz
cuando sale de mi boca.

Soy el sol del amanecer,
que una vez creí ver,
pero en realidad
sólo lo soñé...
aunque después
a alguien se lo conté...
con palabras,
que se lleva mi voz
cuando sale de mi boca.

Soy la mariposa,
que revoloteó
entre los pétalos
de alguna rosa...
que una vez ví
y también enseñé...
con palabras,
que se lleva mi voz
cuando sale de mi boca.

Soy la lluvia
de una tarde
de septiembre,
que limpió las calles,
y cantó una canción;
y contó una història
de amor...
con palabras,
que se lleva mi voz
cuando sale de mi boca.

Soy el viento
que despeinó
a aquella muchacha,
que paseaba por la playa,
aquella mañana
que te conté...
con palabras,
que se lleva mi voz
cuando sale de mi boca.

Soy todo lo que tu creas
que puedo ser.
Soy la paz, el miedo,
el valor, el dolor, el amor,
la tristeza, la felicidad...
Soy lo que te pueda contar...
con palabras,
que se lleva mi voz
cuando sale de mi boca.

Soy palabras.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

PD: Accepto crítiques... (Però no em tireu pedres ni objectes pesats xD).

dilluns, 14 de setembre del 2009

Som uns cracks! xD

Uau! Però que genial va ser! Crec que el públic d'ahir va ser el millor que hem tingut mai (hi havia més quantitat de desconeguts, molts jovent independentistes, que de pares! xDD). Va ser un concert fantàstic, curt però intens. ;) Sóc més que feliç de ser part del grup.

divendres, 11 de setembre del 2009

11 de setembre

Diada de Catalunya.
I com a bona catalana que sóc, toca celebrar-ho.
Bon dia, catalans!

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!


PD: Parida mooooolt parida meva. xDD

diumenge, 23 d’agost del 2009

Vull tornar a casa.

****************************************

23 d'agost.

S'acaba l'agost, només queden 8 dies. I començo l'institut la setmana del 14 de setembre. És a dir, que em queden... 8+14=22.
22 dies, dels quals he de restar-ne 3 de gravació, incomptables tardes d'assaig, matins d'estudi... Què em queda? Res.
L'any passat em vaig passar tot l'estiu rascant-me els collons (perdó, que d'això jo no en tinc, la panxa) i en canvi aquest any no he passat per casa.
2 setmanes de colònies + 2 dies d'assaig i 2 de gravació + 10 dies a França + 4 dies amb convidades a casa + 4 dies de convidada a casa la Juju (=P) + 3 setmanes a Can Nogueres = ON ÉS EL TEMPS PER ESTAR A CASA TRANQUILA I FELIÇ???
Vull tornar a casa, dormir al meu llit, llevar-me aviat, estudiar piano, fer bici, després flauta, organitzar-me el dia i sentir que l'aprofito. I m'agradaria fer això més de 4 dies en tot l'estiu.
Però no! M'he d'estar a Can Nogueres, amb el vent i els pesats dels meus cosins. Fent què? Doncs el que pugui fer amb el poc que hi ha allà. I lluny de la meva estimada llar, el meu piano i les meves coses.
Joder! Vull tornar.

Vull tornar a casa.

****************************************

dissabte, 22 d’agost del 2009

Presentació


Benvinguts al meu blog!

Em presento: Sóc una adolescent de 15 anys, bona estudiant, amant del teatre, la música, la literatura i tot el que em pugui sorprendre i emocionar. M'agrada saborejar la vida, passo molt de temps reflexionant, sóc molt somiadora i d'allò més nostàlgica.


Us demano que respecteu les meves opinions, el que penso i el que explico.
I, naturalment, que no us apropieu dels meus textos o imatges, doncs cada un d'ells és important per mi. Perquè darrera de cada parrafada hi ha llàgrimes, riures, emocions, moments viscuts... una part de mi.

Per moure'us per aquí: a l'Arxiu hi trobareu tots els meus posts.


Finalment... Que gaudiu de la lectura!

Per fi!

****************************************

Sí senyors!

Un blog en CATALÀ!
Sí, sé que sembla impossible, però... tinc un blog en català!!! Després de tres blogs (ni més ni menys) en castellà (dels que en queden dos) apareixo amb un blog en català.
En tenia ganes, la veritat. Em pensava que no, que amb un blog personal amb castellà en tindria prou i de sobres i feina per donar i vendre, però, després de veure un parell de blogs d'amics meus en català, he descobert que, en el fons de mi mateixa, volia tener el meu propi lloc en aquest món amb el meu idioma. I ben feliç que estic ara! ^^

Bé, no crec que calguin gaires presentacions, però...
Júlia, catorze anys, estudiant.
Alguna cosa més? ... No cal. Mireu el meu perfil. ;D Suposo que sóc una mica mandrosa... I tinc ganes de deixar aquest blog preparat per escriure i no parar. =P

Petons!

****************************************