Aquest és un petit fragment d'un text que vaig fer ara ja fa temps sobre la protagonista d'una història meva. I encara avui, em segueix encantant aquest retall dels seus pensaments.
Sempre he trobat que les situacions quotidianes i inèdites, moments que són innecessaris per la història, són les que ens fan entendre i comprendre realment els personatges. Perquè ells també van al lavabo! xD
Per què ho poso?
Perquè em ve de gust.
No tinc forces suficients per posar-me a filosofar sobre la vida o semblant. Però necessito (aquella necessitat incoherent i extranya, que no saps a què c*ny ve) actualitzar el blog. Ara ja estic més tranquil·la...
PD: Mola el títol, eh? xDDD
PD2: La imatge l'he tret d'aquí, buscant pel Google. =P