I més passos!

L'últim concert, tot i que no vam poder fer més de tres cançons perquè es va posar a ploure, em va semblar que feia dos grans passos endavant. Dos passos de gegant, impressionants, forts, estables, que ningú podria enderrocar. Que haviem establit un vincle increïblement fort.
I en canvi, a l'assaig d'avui, sento que he retrocedit un d'aquests suposats passos intocables.
L'ambient ja no era tan distès com el diumenge, no hi havia tanta calma ni bon rotllo... Fallava alguna cosa a les bromes que ens hem fet.
Potser són els nervis per Mallorca. Potser.

No em penedeixo de res del que he viscut amb ells, ni me'n penso penedir. Si en el fons, avui ha anat bé. Però ha faltat la connexió que hi va haver l'altre dia.

I em fa ràbia que ens haguem callat paraules que es morien per sortir, que hi hagi hagut una lleugera tensió a l'ambient. Suposo que és per dissabte, poc a poc ens adonem que Mallorca no és un fet llunyà i encara irreal, sinó que està a la cantonada.

Suposo que sóc massa impacient i pretenc avançar massa depressa, sense retrocedir ni un sol pas. Sempre he estat impacient.


++++++++++++

PD: A què ve tot això dels passos? Aquí ho teniu.
Petons!

Passos

Per cada dos passos cap endavant, en retrocedeixo un.

Ei! Però això és un pas cada vegada! No se'n diu avançar, d'això?
A poc a poc, sí, però avanço.

++++++++++++++++

L'assaig d'avui ha tingut coses bones i coses dolentes. Com la vida. Es tracta de saber acceptar-ho.
I demà dilluns... Quina mandra... Això sí que em costa massa acceptar-ho!

I poca cosa més a dir... Jo, al contrari que la Pau, he fet poca cosa aquest cap de setmana... I si a part, sumem que el que he fet no ha sortit del tot bé... x_____D

És igual, demà comença un nova setmana.

Petons!