+ Saps què penso els dies grisos? Que darrere els núvols foscos hi ha el cel blau d'un dia clar d'estiu.

diumenge, 23 d’agost de 2009

Vull tornar a casa.

****************************************

23 d'agost.

S'acaba l'agost, només queden 8 dies. I començo l'institut la setmana del 14 de setembre. És a dir, que em queden... 8+14=22.
22 dies, dels quals he de restar-ne 3 de gravació, incomptables tardes d'assaig, matins d'estudi... Què em queda? Res.
L'any passat em vaig passar tot l'estiu rascant-me els collons (perdó, que d'això jo no en tinc, la panxa) i en canvi aquest any no he passat per casa.
2 setmanes de colònies + 2 dies d'assaig i 2 de gravació + 10 dies a França + 4 dies amb convidades a casa + 4 dies de convidada a casa la Juju (=P) + 3 setmanes a Can Nogueres = ON ÉS EL TEMPS PER ESTAR A CASA TRANQUILA I FELIÇ???
Vull tornar a casa, dormir al meu llit, llevar-me aviat, estudiar piano, fer bici, després flauta, organitzar-me el dia i sentir que l'aprofito. I m'agradaria fer això més de 4 dies en tot l'estiu.
Però no! M'he d'estar a Can Nogueres, amb el vent i els pesats dels meus cosins. Fent què? Doncs el que pugui fer amb el poc que hi ha allà. I lluny de la meva estimada llar, el meu piano i les meves coses.
Joder! Vull tornar.

Vull tornar a casa.

****************************************

dissabte, 22 d’agost de 2009

Presentació


Benvinguts al meu blog!

Em presento: Sóc una adolescent de 15 anys, bona estudiant, amant del teatre, la música, la literatura i tot el que em pugui sorprendre i emocionar. M'agrada saborejar la vida, passo molt de temps reflexionant, sóc molt somiadora i d'allò més nostàlgica.


Us demano que respecteu les meves opinions, el que penso i el que explico.
I, naturalment, que no us apropieu dels meus textos o imatges, doncs cada un d'ells és important per mi. Perquè darrera de cada parrafada hi ha llàgrimes, riures, emocions, moments viscuts... una part de mi.

Per moure'us per aquí: a l'Arxiu hi trobareu tots els meus posts.


Finalment... Que gaudiu de la lectura!

Per fi!

****************************************

Sí senyors!

Un blog en CATALÀ!
Sí, sé que sembla impossible, però... tinc un blog en català!!! Després de tres blogs (ni més ni menys) en castellà (dels que en queden dos) apareixo amb un blog en català.
En tenia ganes, la veritat. Em pensava que no, que amb un blog personal amb castellà en tindria prou i de sobres i feina per donar i vendre, però, després de veure un parell de blogs d'amics meus en català, he descobert que, en el fons de mi mateixa, volia tener el meu propi lloc en aquest món amb el meu idioma. I ben feliç que estic ara! ^^

Bé, no crec que calguin gaires presentacions, però...
Júlia, catorze anys, estudiant.
Alguna cosa més? ... No cal. Mireu el meu perfil. ;D Suposo que sóc una mica mandrosa... I tinc ganes de deixar aquest blog preparat per escriure i no parar. =P

Petons!

****************************************