Vull pensar sempre en tu. Plorar per tu.
Per tu, morir. Per tu, renéixer, viure.
Fugiré. Et miraré. Tornaré a escriure
versos d'amor. D'amor sóc trist i bru.
Marià Villangómez
Aquest és el petit poema que tenia la rosa que m'ha regalat el meu pare. Em feia il·lusió posar alguna cosa, ja que avui som St Jordi!
Aquesta tarda aniré a la Riera, a veure si venc alguna maqueta... =P
Bon Sant Jordi!
I molts llibres i roses per a tothom!
llibres: 1 i perquè me l'he comprat jo.
ResponEliminaRoses: d'amor: 0; donades perquè eren les que sobraven: 1 i del terra trepitjada.
Ja veus, en aquestes festes així, vomito. Em trobo tant sola en aquest món que em faig fàstic. I a sobre, no guanyo res... ja veus, només un merda diploma...
Al menys, a tu el teu pare a la rosa t'ha posat alguna cosa maca, com el poema aquest que dius, però a mi... ni això.
M'agradaria actualitzar amb alguna cosa maca, però la veritat es que no tinc res a posar.
Baj! deixaré que aquest dia passi normal i abans d'anar a dormir veuré el perfum, que al menys aquesta història estan patètica com la meva vida.
Ara, espero que l'hagin feta exacte al llibre perquè sinó em deprimiré encara més... Llegeix-te el llibre, està normal.
Quan vull dir que un llibre esta normal es que és un clàssic que no esta gens malament.
ResponEliminaNo et liis Marta... jaja's vul dir júlia... es que m'ha recordat a la teva escena amb un victor. jaja's
Vinga guapa