Feina, feina, feina

Jo ja no sé on sóc. Som dimecres, però com que al país del costat és festa nacional i nosaltres de rebot també fem festa, em penso que som diumenge. A més, avui ha estat un dia estrany, no he sortit de casa (i això que era festa...). 

M'he llevat tard, he mandrejat i sense tenir temps d'adonar-me'n, ja era hora de dinar. A la tarda, m'ha tocat posar-me a fer toooots els deures, perquè demà me'n vaig d'excursió, torno el divendres i dissabte torno a marxar. I com que el batxillerat no és una broma com l'ESO, ens donen feina per un tubo, i per tant, no puc esperar fer-ho tot el diumenge a la tarda quan torni d'excursió, perquè sé que moriria. 

A més, amb el batxillerat tinc la sensació que per més que faig deures, mai s'acaben. És, fins i tot, desesperant veure que per molt que facis la feina (amb antelació i tot!), sempre n'hi ha més.

Quan veig el plan de les setmanes que vénen, m'agafa un no sé què que què sé jo... treballs, exposicions, exàmens, intercanvi a Chesterfield... i a més, les extraescolars!

Però com que últimament no sé què em passa que estic asquerosament positiva, després de rebufar una mica, fer un parell de males cares, fer una o dues voltes inútils per la casa i renegar el just i necessari tot mirant-me l'agenda atapeïda, he decidit que  capficar-me pel que ha de venir no val la pena, així que anirem fent cada cosa al seu temps i sense pressa.

Au, fora els mals rotllos i els neguits estúpids!