+ Saps què penso els dies grisos? Que darrere els núvols foscos hi ha el cel blau d'un dia clar d'estiu.

dimecres, 12 de maig del 2010

I més passos!

L'últim concert, tot i que no vam poder fer més de tres cançons perquè es va posar a ploure, em va semblar que feia dos grans passos endavant. Dos passos de gegant, impressionants, forts, estables, que ningú podria enderrocar. Que haviem establit un vincle increïblement fort.
I en canvi, a l'assaig d'avui, sento que he retrocedit un d'aquests suposats passos intocables.
L'ambient ja no era tan distès com el diumenge, no hi havia tanta calma ni bon rotllo... Fallava alguna cosa a les bromes que ens hem fet.
Potser són els nervis per Mallorca. Potser.

No em penedeixo de res del que he viscut amb ells, ni me'n penso penedir. Si en el fons, avui ha anat bé. Però ha faltat la connexió que hi va haver l'altre dia.

I em fa ràbia que ens haguem callat paraules que es morien per sortir, que hi hagi hagut una lleugera tensió a l'ambient. Suposo que és per dissabte, poc a poc ens adonem que Mallorca no és un fet llunyà i encara irreal, sinó que està a la cantonada.

Suposo que sóc massa impacient i pretenc avançar massa depressa, sense retrocedir ni un sol pas. Sempre he estat impacient.


++++++++++++

PD: A què ve tot això dels passos? Aquí ho teniu.
Petons!

2 comentaris:

  1. Vingaa juliaa, mols anims,
    qe segur qe us anira tot perfecte;)
    recorda't del qe et diic:)
    un petoo!(L)

    ResponElimina
  2. Ohhh.... tia no passa res, tothom té dies dolents i dies bons... a vegades es necessita tenir un bon dia per pensar i descobrir en què t'has equivocat, després ja tindràs més dies per poder rectificar i tornar a provar sort. Si vols que et digui la veritat, jo de dies dolents en tinc molts...

    ResponElimina