L'illa del nord

 Des que vaig fer-ne un treball a 3r d'ESO que n'estic enamorada.

Però és que, més enllà dels seus magnífics paisatges, més enllà de les aurores boreals que decoren el seu cel, més enllà dels fenòmens naturals dels que és testimoni aquesta illa del nord de l'Atlàntic... Islàndia em fascina per la seva gent. Per la seva cultura, per la seva civilització, i sobretot, després de veure com han superat la crisi posant per davant el poble abans que els bancs, per la seva fermesa com a país.

Si quan la vaig descobrir vaig decidir que estava prohibit morir sense anar-hi una vegada, ara crec que amb una no en tindré prou. Necessito viure a Islàndia. Encara que sigui un parell de mesos. Empapar-me de l'esperit de l'illa, conèixer la seva gent, veure amb els meus propis ulls allò que somio.

I em preguntareu si m'he tornat boja. I us preguntareu com pot ser que jo, la que no sap viure sense sol, la que odia els dies foscos, la que està enamorada del Mediterrani, està parlant de viure a un país on durant mig any és negra nit les vint-i-quatre hores del dia. Què voleu que us respongui... ni jo sé com és possible.

Deixem-ho en que és un amor irracional, una passió incontrolada. Per mi, Islàndia és com un petit paraís en aquest planeta, un lloc on les coses passen a un altre ritme, on la naturalesa no està perduda, i l'home encara té seny i enteresa.



Senyores i senyors, estic enamorada d'Islàndia.

Fem que sigui memorable, fem que sigui una gran nit!

I avui s'acaba un any, i en comença un altre. Però jo passo de reflexionar sobre aquest any, i de fer propòsits pel que ve. Ja he reflexionat prou sobre la meva vida qualsevol vespre tristot del 2011, i tinc molts matins radiants del 2012 per proposar-me milers de coses.

Avui, l'únic que desitjo és que sigui una nit única. Que recordi sempre aquest cap d'any, amb un somriure enorme a la cara. Penso ballar fins la matinada, avui toca menjar-nos la nit!

Bon any nou a tothom!

Cançó d'avui

Si una cosa bona té la meva interminable llista de cançons del Grooveshark, és que sempre acaba sortint, en el millor moment i quan més em pot marcar, algun tresor que tenia oblidat, com aquesta cançó.

Que tingueu una bona sortida i entrada d'any!

PD: El vídeo no té imatge... ho sé. No n'he trobat cap altre que en tingués!

St Esteve

Despertar-se amb aquesta cançó i olor a canalons no té preu. 

 

Una mica tard, però... bones festes!

Stand up!

Els dies en que estic emmuriada amb mi mateixa, els dies moixos, els dies que no tinc forces per aixecar-me i fer res... demano ajuda a aquesta senyoreta, que té positivisme a les venes per donar i per vendre.

I després d'aquest pont tan llarg... demà tornem a la rutina!

Feina, feina, feina

Jo ja no sé on sóc. Som dimecres, però com que al país del costat és festa nacional i nosaltres de rebot també fem festa, em penso que som diumenge. A més, avui ha estat un dia estrany, no he sortit de casa (i això que era festa...). 

M'he llevat tard, he mandrejat i sense tenir temps d'adonar-me'n, ja era hora de dinar. A la tarda, m'ha tocat posar-me a fer toooots els deures, perquè demà me'n vaig d'excursió, torno el divendres i dissabte torno a marxar. I com que el batxillerat no és una broma com l'ESO, ens donen feina per un tubo, i per tant, no puc esperar fer-ho tot el diumenge a la tarda quan torni d'excursió, perquè sé que moriria. 

A més, amb el batxillerat tinc la sensació que per més que faig deures, mai s'acaben. És, fins i tot, desesperant veure que per molt que facis la feina (amb antelació i tot!), sempre n'hi ha més.

Quan veig el plan de les setmanes que vénen, m'agafa un no sé què que què sé jo... treballs, exposicions, exàmens, intercanvi a Chesterfield... i a més, les extraescolars!

Però com que últimament no sé què em passa que estic asquerosament positiva, després de rebufar una mica, fer un parell de males cares, fer una o dues voltes inútils per la casa i renegar el just i necessari tot mirant-me l'agenda atapeïda, he decidit que  capficar-me pel que ha de venir no val la pena, així que anirem fent cada cosa al seu temps i sense pressa.

Au, fora els mals rotllos i els neguits estúpids!