+ Saps què penso els dies grisos? Que darrere els núvols foscos hi ha el cel blau d'un dia clar d'estiu.

diumenge, 23 d’agost del 2009

Vull tornar a casa.

****************************************

23 d'agost.

S'acaba l'agost, només queden 8 dies. I començo l'institut la setmana del 14 de setembre. És a dir, que em queden... 8+14=22.
22 dies, dels quals he de restar-ne 3 de gravació, incomptables tardes d'assaig, matins d'estudi... Què em queda? Res.
L'any passat em vaig passar tot l'estiu rascant-me els collons (perdó, que d'això jo no en tinc, la panxa) i en canvi aquest any no he passat per casa.
2 setmanes de colònies + 2 dies d'assaig i 2 de gravació + 10 dies a França + 4 dies amb convidades a casa + 4 dies de convidada a casa la Juju (=P) + 3 setmanes a Can Nogueres = ON ÉS EL TEMPS PER ESTAR A CASA TRANQUILA I FELIÇ???
Vull tornar a casa, dormir al meu llit, llevar-me aviat, estudiar piano, fer bici, després flauta, organitzar-me el dia i sentir que l'aprofito. I m'agradaria fer això més de 4 dies en tot l'estiu.
Però no! M'he d'estar a Can Nogueres, amb el vent i els pesats dels meus cosins. Fent què? Doncs el que pugui fer amb el poc que hi ha allà. I lluny de la meva estimada llar, el meu piano i les meves coses.
Joder! Vull tornar.

Vull tornar a casa.

****************************************

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada