+ Saps què penso els dies grisos? Que darrere els núvols foscos hi ha el cel blau d'un dia clar d'estiu.

dissabte, 13 de febrer del 2010

El cafè del meu avi


El cafè del meu avi està a la cantonada d'un carrer qualsevol d'una poble qualsevol d'un país qualsevol. El cafè del meu avi té un nom qualsevol. També és un cafè qualsevol, ni el pitjor ni el millor.
Senzillament, és el cafè del meu avi.


PD: I, com ja he dit al fotolog, això és el principi d'una història que no va arribar a ser res.
Ara, és alguna cosa.

5 comentaris:

  1. jaja's que maco...
    jo la veritat és que tinc el cap tant ple de pardals que fins i tot els pardals surten volant perquè no hi caben tots a l'hora.

    Ara diràs que estic tarada però m'encanta una cançó que estic escoltant, màxim gòtica i m'encanta, sobre tot l'estribillo. jaja's

    vinga wapa ens veiem demà dew

    ResponElimina
  2. jaja's t'ha agradat?? pos mira en tinc moltes... ¬¬ però ara no em surt ninguna, jopee.
    escolta la cançó al youtube que he psoat al meu missatge del meu blog... és molt gòtica i metal, però m'encanta l'estribillo. si saps el què diu, et quedes una mica amb el moc, però el titol és maquissim.
    És el petó de l'aurora...
    Maquíssima. El grup és genial.

    ResponElimina
  3. eh, una pregunta: això del guevo que tens aquí a baix, com ho fas per què et pugi de nivel... no se't canvia?
    jaja's es pura cuiositat, es que em vaig voler fer-me'n un i quan vaig veure que no se'm canviava, pos vaig dir a la me...
    ni havien molts per escollir i havien de molts guays...!!!
    XD

    ResponElimina
  4. si bé, m'acostat trobar-ne un que fos apte i agradable... el que tenia ja estava bé peròp tenia ganes de canviar una mica... jaja's

    ResponElimina
  5. no no són tretes de ningún lloc.
    Són meves aquestes normes, si vols ja aniré posant-ne algunes de tant en tant...

    ResponElimina