No puc més.
Sento que per dins em bull el malestar. Se m'escampa pel cos, em paralitza les cames, m'adoloreix els braços, em rasca la gola, i m'explota dins el cap. Sento com un crit pugna per sortir, per ensordir-me.
Sé que acabaré explotant. Perquè això no ho aguantaré gaire més temps. És impossible!
I, alhora que em fa por fer-ho, tinc curiositat per saber què passarà.
Com explotaré?
Amb llàgrimes? Crits? Davant d'ells? Sola?
Servirà d'alguna cosa? O ho deixarem passar de llarg?
...
Val la pena?
...
Què passarà després?
...
...
Què he d'esperar?
...
...
...
I aleshores... Què?
Jo ja no sé què fer, com tirar endavant. Són masses coses i no puc amb totes. No tinc forces per fer veure que no passa res, per seguir somrient quan estic destrossada per dins.
No puc.
Jo sola, no. Però tampoc sé a qui necessito.
Ja no sé res.
Només sé que vull que s'acabi tot això.
I si pot ser, que acabi bé.
Amb un final feliç.
Si us plau!
Avui no és el meu millor dia, no...
ResponEliminaPetons!
pos saps, avui he donat per fi els textos pels concursos literaris, ja he acabat, ara mateix sento un alliberament increible i aquella malestars, maldecaps que vaig tenir durant el segon trimestre s'han evaporat.
ResponEliminaD'aqui poc ja no hauré de pensar ni en treballs de recerca ni llibres aborrits sobre la meva iaia...
Tia, no et creguis, a part de tota aquesta parafalnàlia jo sé per dintre em bull tot sobretot els pensaments. .
Et diré uns sugeriments:
Si has de cridar, crida
Si has de plorar, plora
Si has de fer el putu meuca, fes-ho
Però mai de la vida t'ho renteguis dintre teu.
Quan sentis que va explotar, explota, així de senzill. Potser encara no es el moment, doncs esperat, el cos s'esta preparant. La curiositat va matar al tigre o sigui que deixa que el teu cos es prepari i deixa la ment en blanc.
Per deixar-la en blanc, la millor manera es escolta musica mentre camines, a mi em surt molt bé, sobretot perqùè es una de les poques coses que puc fer alhora. Ja ho veuràs, poba-ho. Un dia, decideix sortir de casa, sense cap motiu, et fots els cascos, musica a tope, i acaminar sense rumb per la ciutat, amb un bon pas, perdret pels carrers, això va de meravella.
Si no, dorm. I si no pots dormir, escriu al blog!
Saps que es el què diuen:
El millor d'un camí es travessar-lo, es igual com de dur sigui, però el millor de tot, la màxima satisfacció que pots arribar a sentir es quan ho fas, quan camines. Quan hi ets a dalt de tot, quan has acabat, s'ha acabat, no hi ha més. I per això, disfruta del teu camí tant com puguis, perquè després, tota la resta seran records.
P.D: si necessites algú, saps que em tens a mi. I si no soc jo a qui necessites, m'ho dius que apallisarem a aquell que vulguis que estigui al teu costat i no ho està.
Vinga guapa disfruta del cap de setmana.
una mica llarguet, no?
ResponEliminavinga ara et deixo que me'n vaig a viciarme al KH...
Tia, si fico això és la típica història tia... la vull fer diferent, o potser no? no ho sé ja ho veurem....
ResponEliminatia actualitza!!!!!
sino no et cumentaré (hum!- - )
( m )
jaja's (Kira's risa), que sentimental ets.... ¬¬
doncs mria, quan et passis pel teu blog, en comptes de nomes mirar-tel: ACTUALITZA!!!!!!
ResponEliminaJopeee tia que tens aqui uns comens ja meus viejitos eeee.... jaja's
Va jo la pròxima que actaulitzi acabaré la història, vinga va.