Quant de temps!

Semblava que no arribaria mai el moment de tornar per aquí. Semblava que això dels blocs quedava enrere. Semblava que ja us podrieu lliurar de mi, i jo a l'hora em podria lliurar d'haver-me de trencar les banyes per decidir què posar i què no posar. I és que no us penseu, no és que estigui falta d'idees, no. Tinc la meva taula a vessar de papers i papers amb escrits, amb pensaments i amb frases i paraules que podria posar per aquí si em donés la gana. Semblava que havia desaparegut d'aquest món sense ni tan sols una trista despedida.

Però, tot i que se m'ha fet més difícil del que us pugueu pensar, he tornat. Bé, tècnicament, no havia  abandonat els blocs, simplement estava de vacances xD I, si us sóc sincera, em fa ilusió tornar a donar vida als blocs. I mandra, no ho negaré pas.

Tinc por de que torni a passar el mateix, que un dia decideixi fer un parón i passar-me mesos sense dir res. No vull que torni a passar, perquè, en realitat, sempre hi ha coses a dir. I si no ho faig aquí... on ho faré?

Durant aquests mesos he estat donant voltes a moltes, moltes, moltíssimes coses. I tinc el cap ple d'idees i de projectes que espero poder fer realitat algún maleït dia.

He tingut la Mel dins el cap, explicant-me com continua la seva història; les germanes de La casa del té exigint-me que continuii parlant de la seva vida; la Sue suplicant perquè no m'oblidi d'ella i les seves coses; parelles anònimes que volen explicar-me no sé pas quins romanticismes... i un grapat de personatges sortits de vés a saber on que volen que els deixi un trosset del Desván. I jo encantada de fer-ho!

Fins i tot la Jane, la meva adorada Jane, ha aparegut un parell de vegades, per donar-me idees sobre dibuixos sobre ella i el seu estil de vida que tan em fascina.

Les històries que tinc a mitges al Desván m'exigeixen que continuii amb elles i que les acabi, igual que em demanen que les ilustri. Seria genial poder dibuixar els meus personatges... Però em falta voluntat per posar-m'hi. Sé que si volgués, ho podria fer. I les que encara no he començat a escriure em comenten que comença a ser hora de que m'hi posi.

I pel que fa a la Realitat del somni... Tinc tantes, tantes coses per explicar! Tantes coses per compartir, tantes bogeries per escriure per aquí, tans dubtes per deixar anar... I moltíssims projectes guardats en un calaix.

Em pregunto què coi he estat fent tots aquests mesos sense el blog. Sense la resta de coses que em fan feliç. Oblidant alló que dóna color a la meva vida. Amb raó em sentia tan extranya, tan perduda. I és que jo no sóc res sense les lletres i el dibuix. Com ho he pogut oblidar?

Sort que ara ve el pont. Això vol dir temps lliure, i temps lliure vol dir música alegre, roba còmode i un grapat de llapissos i bolis de colors i fulls en blanc. I també vol dir teclejar, teclejar i teclejar. I a veure si aconsegueixo buidar la meva taula de fulls de paper desordenats i sense sentit i omplir el meu ordinador d'històries i històries.

....

Buff... Quina entrada més caòtica que he fet... Però és que hi ha tantes coses per explicar! La mandra acumulada i la ilusió se'm barregen, i al final, acabo escrivint tonteries i coses sense sentit. Però, com a mínim, he tornat a escriure, tu!

I aquí ho deixo, que ja he escrit prou, per avui. xD Espero tornar per aquí ben aviat!

PD: Aquest Nadal demanaré als Reis un Disc Dur, que últimament ja he escarmentat prou, i no vull perdre res del que tinc a l'ordinador.