+ Saps què penso els dies grisos? Que darrere els núvols foscos hi ha el cel blau d'un dia clar d'estiu.

diumenge, 17 de juliol de 2011

Un dia

Un dia assolellat.
Un matí de platja.
Un "ho sento".
Una abraça gairebé eterna al mig del carrer.
Un trajecte amb Casas cap a Barcelona als seients del final del bus.
Una pizza.
Un grapat de rialles, d'anècdotes i de distraccions.
Un tren direcció Mataró passant arran de mar.
Una amiga. De les de veritat.
Una ciutat estimada.
Una película.
Una germana.
Un cotxe amb la radio sonant ben alt.

I els problemes ja se'n poden anar a fer punyetes, que la vida és massa curta com per gastar-la en coses tristes!

1 comentari:

  1. si, pero ara mateix estic massa trista pensar aixi.

    pero sempre s'ha de pensar en l'esperança, no? No se, estic perduda... >.<

    P.D: jopeeee, tu saps el temps que feia que no em passava per aqui? i el temps que feia que no actualitzava el blog? Vaya caca del temps ¬¬

    ResponElimina