Un dia assolellat.
Un matí de platja.
Un "ho sento".
Una abraça gairebé eterna al mig del carrer.
Un trajecte amb Casas cap a Barcelona als seients del final del bus.
Una pizza.
Un grapat de rialles, d'anècdotes i de distraccions.
Un tren direcció Mataró passant arran de mar.
Una amiga. De les de veritat.
Una ciutat estimada.
Una película.
Una germana.
Un cotxe amb la radio sonant ben alt.
I els problemes ja se'n poden anar a fer punyetes, que la vida és massa curta com per gastar-la en coses tristes!
si, pero ara mateix estic massa trista pensar aixi.
ResponEliminapero sempre s'ha de pensar en l'esperança, no? No se, estic perduda... >.<
P.D: jopeeee, tu saps el temps que feia que no em passava per aqui? i el temps que feia que no actualitzava el blog? Vaya caca del temps ¬¬