El desván de mis ideas

Bé, com que ja fa uns dies que el vaig obrir, i per fi té més d'una entrada... us anuncio que TINC UN ALTRE BLOG.
El desván de mis ideas
La intenció és pujar-hi les coses més "artístiques". De moment, només hi ha textos, estic esperant que el meu pare m'instali un parell de programes per poder pujar-hi també dibuixos. =P Està en castellà, perquè és la manera de que arribi a més gent.

Espero que us agradi! ^^

També m'estic pensant la idea de fer-me un blog "personal" en castellà... No ho sé. Bé, si de cas, això serà d'aquí a mooooolt de temps. xD
I suposo que ja heu vist que he afegit un parell de coses per aquí... Cada cop m'agrada més com tinc el blog. =P

Que tingueu un bon dia!

Sue

Se planta frente el espejo y observa su reflejo. Mira fijamente los ojos azules que tiene delante. ¿Qué te pasa, Sue? se pregunta. Se aparta un poco y se observa. No ha cambiado nada, sigue siendo como siempre: alta, guapa, morena, sexy. Pero ya no se siente poderosa, libre, fuerte. Ahora es una niña tonta y asustada. Otra vez es una adolescente.

Se gira bruscamente, necesita tranquilizarse. Coge un cigarrillo y lo enciende. Abre la ventana y respira el aire pesado de la tarde. Hace un buen día, son vacaciones, puede hacer lo que le dé la gana. El verano es su oportunidad de ser libre.

Pero no quiere hacer nada. Si pudiera se tumbaría en su cama y se taparía con la manta para que nadie la pueda ver tan débil. Tan estúpidamente débil. Pero no puede meterse en la cama, pues en el estudio de su tía no hay más que un sofá. Sin manta, así que ni siquiera podría taparse. No le sirve.

Da un cabezazo en la pared y decide encender la radio. Necesita animarse, olvidarse de tonterías, despejar la cabeza. Don’t stop believing, de Journey suena con fuerza por la habitación. Da una última calada profunda al cigarro y lo deja en el cenicero.

Coge las pinturas de su tía y empieza a escamparlas sin ton ni son por un lienzo en blanco. No tiene ni idea de cómo puede reaccionar su tía cuando vea eso, pero no se podrá quejar. O se quedará sin modelo para sus estúpidas pinturas. Cuando decide que ya ha tenido bastante de manchar el lienzo se aparta y deja el pincel en el vaso de agua. Se siente algo mejor.

Pero al observar el resultado, le dan ganas de llorar. ¿Cómo puede ser tan estúpida e intentar disimular lo que le pasa? ¿Cómo puede negar lo obvio? El resultado de su pintura es un corazón multicolor. Sabe perfectamente qué le pasa.

Estás enamorada, Sue.

Glee - Jessie's Girl

Amb aquesta cançó se'm cau la baba... *¬*
Sí, aquesta primera setmaneta de vacances m'he enganxat a Glee. Ja he vist tota la primera temporada! Em fa por què passarà amb la segona... no em vull enganxar tant a una sèrie!
Però és que, tot i que no tinc més capítols per mirar, ara mateix l'únic que tinc al cap és la sèrie i les seves cançons.
I com he dit, aquesta cançó em pot. Moltíssim. Us la deixo perquè pogueu flipar igual que jo. Bé, no crec que flipeu tant... Crec que la meva opinió sobre la cançó és massa subjectiva. =P
És que és taaaan maco! *_______*

Per cert, dilluns a Portaventura!!!

Greased lightnin'

We'll get some overhead lifters and four barrel quads oh yeah
Keep talkin' wo keep talkin'
A Fuel injection cut og and chrome plated rods oh yeah
I get the money you bet i get the money
With a fourspeed on the floor they'll be waiyinf at the door
You know it 'aint no shit
We'll be getting lots of titt in Greased Lighnin'

Go Greased Lightnin'
Your burning up the quarter mile
Greased Lightnin' Go Greased Lightnin'
Go Greased Lightnin'
Your coasting through the heat lap trial
Greased Lightnin' Go Greased Lightnin'
Your supreme
The chicks'll scream
For Greased Lightnin'

We'll get some purple french tail lights and thirty inhc fins oh yeah
Greased Lightnin' Go Greased Lightnin'
A Palomino dashboard and duel muffler twins oh yeah
Greased Lightnin' Go Greased Lightnin'
With new piston plugs and shocks we'll be speeding round the blocks
You know that i 'aint bragging she's a real lightnin' wagon
Greased Lightnin'

Go Greased Lightnin'
Your burning up the quarter mile
Greased Lightnin' Go Greased Lightnin'
Go Greased Lightnin'
Your coasting through the heat lap trial
Greased Lightnin' Go Greased Lightnin'
Your supreme
The chicks'll scream
For Greased Lightnin'




++++++++++++


Doncs res, actualitzo per una raó tan estúpida com que fa molt que tenia aquesta imatge passejant pel meu ordinador i que m'havia fet una promesa a mi mateixa que algun dia la penjaria al blog i que a l'Spotify ha començat a sonar la cançó. Vaja, que m'ha anat que ni pintat!

I com que no estic ni productiva ni inspirada, ho deixo aquí. Doneu gràcies a que he actualitzat!

Petons!

Musicaula '10

Aquest cap de setmana l'he passat a Mallorca. Al primer concurs que faig amb el grup (em sembla), i espero que no hagi estat l'últim. Perquè ha estat una experiència única, i molt gratificant. A qui li importa passar o no passar? Hem guanyat molt més pel simple fet d'estar allà.
Deixo aquí un parell de fotos del concert, si en voleu veure més... aquí.

Els dos bufadors del grup. Em fa molta gràcia aquesta foto, ens va pillar als dos amb la mateixa cara. xD És el que té bufar!

M'agrada la foto, m'agrada la llum i m'agrada com queda la imatge en general. Serà de les poques que veureu que m'agradin on surti jo. =P La llum és preciosa, però el sol era una putada, perquè ens encegava.

I aquí tots saltant! Que bonic és ser jove... xD La catedral de Palma a darrere.
(Anda que no els va costar als pares aconseguir que "posesim" per una foto...)

I ja està.

++++++++++++

Si voleu més, us aguanteu. xDD
Sé que no és una entrada gaire profunda, ni treballada, ni res... Però volia posar-ho. xP
Si de cas, ja avisaré quan pengem els vídeos al myspace.

Petons!

PD: Per què no hi ha manera que es conservi la qualitat de les fotos quan les penjo al blog? T____T

I més passos!

L'últim concert, tot i que no vam poder fer més de tres cançons perquè es va posar a ploure, em va semblar que feia dos grans passos endavant. Dos passos de gegant, impressionants, forts, estables, que ningú podria enderrocar. Que haviem establit un vincle increïblement fort.
I en canvi, a l'assaig d'avui, sento que he retrocedit un d'aquests suposats passos intocables.
L'ambient ja no era tan distès com el diumenge, no hi havia tanta calma ni bon rotllo... Fallava alguna cosa a les bromes que ens hem fet.
Potser són els nervis per Mallorca. Potser.

No em penedeixo de res del que he viscut amb ells, ni me'n penso penedir. Si en el fons, avui ha anat bé. Però ha faltat la connexió que hi va haver l'altre dia.

I em fa ràbia que ens haguem callat paraules que es morien per sortir, que hi hagi hagut una lleugera tensió a l'ambient. Suposo que és per dissabte, poc a poc ens adonem que Mallorca no és un fet llunyà i encara irreal, sinó que està a la cantonada.

Suposo que sóc massa impacient i pretenc avançar massa depressa, sense retrocedir ni un sol pas. Sempre he estat impacient.


++++++++++++

PD: A què ve tot això dels passos? Aquí ho teniu.
Petons!