+ Saps què penso els dies grisos? Que darrere els núvols foscos hi ha el cel blau d'un dia clar d'estiu.

dimarts, 23 de març del 2010

Un de sol

La meva ment s'ha reduit a un sol pensament.
++++++++

A veure si endevineu quin! xD

Ja no m'importa la resta; cap dels meus hobbys em motiva, ara mateix. Ja res aconsegueix posar-me nerviosa; ni els exàmens, ni tan sols els càstings. Ja no tinc ganes de res més.
Només d'una sola cosa... massa impossible.

Petons!

1 comentari:

  1. jaja's tia que maco, ningú com tu diu aquestes coses.
    Tia, els nostres caps se'ns omplen dels mateixos pensaments, pe`ro jo al contrari que tu, ho nego. No sé perquè, potser perquè l'última vegada que em va passar vaig acabar feta merda o potser perquè crec que es un sentiment absurd (però impossible de rechazar).
    Soncs a mi, al contrari que tu, em passa que sento tantes coses a la vegada que m'ofego en la piscina de sentiments i no puc respirar. A vegades, sento que el pit m'oprimeix i després no em puc moure, que no puc pensar, no puc parlar...
    ai deu meu! que doloros és això d'estimar i deixar que se t'enporti com un nuvol.

    P.D: buenu, alegrat tia, que almenys a tu el càstig et va anar millor que a mi, t'ho asseguro.

    ResponElimina