Una consulta...

Faig un parèntesis de la meva absència estival per preguntar-vos una coseta. Per gairebé única vegada (poques vegades ho he fet, i encara menys ho he acabat) he acolorit un dibuix meu. A mà. El color que predomina és el taronja, però un taronja d'aquests... potents. xD El cas és que tenia l'idea de retallar el dibuix i enganxar-lo en una cartolina. En principi, la cartolina era taronja, però és que el taronja de la cartolina també és un taronja potent, i quan ho poso junt, trobo que queda massa... taronja. xD Així que la meva pregunta és: de quin color posaríeu la cartolina? 

 

Aquí us deixo la mostra del color que és, no us ensenyo tot el dibuix, ja ho faré més endavant. xP Ja aviso que no és gran cosa, però n'estic orgullosa, més que res perquè és dels poquíssims dibuixos que tinc que està pintat. U_____U

Espero les vostres respostes! ;D

PD: Blogger em té bastant amargada amb les complicacions de posar-hi imatge de qualitat i on et dongui la gana de l'entrada, em treu totes les ganes de posar-hi dibuixos i/o imatges. ¬¬

Me'n vaig de vacances...

... I em fa molta mandra escriure més. xD
Aquest mes d'agost m'allunyaré dels blocs i d'altres coses, tornaré pel Setembre i amb molta més força. Desconnectaré i aveure si d'una maleïda vegada aconsegueixo complir la meva llista de coses a fer (sí, tinc una d'aquestes llistes estúpides però que a mi m'encanten xP) Així doncs... fins a Setembre!

Que tingueu tots/es un bon estiu!

Les ganes se'm mengen...

No m'aguanto. Crec que em faré el blog personal en castellà abans de Setembre. xD Amb el Desván m'ho passo pipa, però tinc ganes de escriure també coses més personals, i no hi queden bé, al Desván. Així que ara mateix m'hi poso, i demà segur que ja pujo la primera entrada. És clar, com que estic de vacances i tinc temps de sobres... =P

Petons!


Felicitats, Alba! ♥ Avui és el TEU dia! ;)

Aquí està. Una altra vegada. El rebombori a la panxa, el pessigolleig recorrent les venes, aquesta sensació d'estar un metre per damunt de la realitat, la dolça sensació de que tot és millor, que cada dia brilla el sol.
El meu vell conegut, l'amor. Ara no hi ha lloc al meu cor, si us plau, gira cua i vés-te'n per on has vingut.
Déu, si existeixes, aquesta vegada no deixis que m'enamori.

El desván de mis ideas

Bé, com que ja fa uns dies que el vaig obrir, i per fi té més d'una entrada... us anuncio que TINC UN ALTRE BLOG.
El desván de mis ideas
La intenció és pujar-hi les coses més "artístiques". De moment, només hi ha textos, estic esperant que el meu pare m'instali un parell de programes per poder pujar-hi també dibuixos. =P Està en castellà, perquè és la manera de que arribi a més gent.

Espero que us agradi! ^^

També m'estic pensant la idea de fer-me un blog "personal" en castellà... No ho sé. Bé, si de cas, això serà d'aquí a mooooolt de temps. xD
I suposo que ja heu vist que he afegit un parell de coses per aquí... Cada cop m'agrada més com tinc el blog. =P

Que tingueu un bon dia!

Sue

Se planta frente el espejo y observa su reflejo. Mira fijamente los ojos azules que tiene delante. ¿Qué te pasa, Sue? se pregunta. Se aparta un poco y se observa. No ha cambiado nada, sigue siendo como siempre: alta, guapa, morena, sexy. Pero ya no se siente poderosa, libre, fuerte. Ahora es una niña tonta y asustada. Otra vez es una adolescente.

Se gira bruscamente, necesita tranquilizarse. Coge un cigarrillo y lo enciende. Abre la ventana y respira el aire pesado de la tarde. Hace un buen día, son vacaciones, puede hacer lo que le dé la gana. El verano es su oportunidad de ser libre.

Pero no quiere hacer nada. Si pudiera se tumbaría en su cama y se taparía con la manta para que nadie la pueda ver tan débil. Tan estúpidamente débil. Pero no puede meterse en la cama, pues en el estudio de su tía no hay más que un sofá. Sin manta, así que ni siquiera podría taparse. No le sirve.

Da un cabezazo en la pared y decide encender la radio. Necesita animarse, olvidarse de tonterías, despejar la cabeza. Don’t stop believing, de Journey suena con fuerza por la habitación. Da una última calada profunda al cigarro y lo deja en el cenicero.

Coge las pinturas de su tía y empieza a escamparlas sin ton ni son por un lienzo en blanco. No tiene ni idea de cómo puede reaccionar su tía cuando vea eso, pero no se podrá quejar. O se quedará sin modelo para sus estúpidas pinturas. Cuando decide que ya ha tenido bastante de manchar el lienzo se aparta y deja el pincel en el vaso de agua. Se siente algo mejor.

Pero al observar el resultado, le dan ganas de llorar. ¿Cómo puede ser tan estúpida e intentar disimular lo que le pasa? ¿Cómo puede negar lo obvio? El resultado de su pintura es un corazón multicolor. Sabe perfectamente qué le pasa.

Estás enamorada, Sue.